Difesa de la proprietà ritirà: cuma un òmm g’ha prutegiü el sò investiment en cabin de muntagna e l’eredità familiar travers de la pianificaziun legal strategich

“Te meritet ogni singul mument de pace,” l’ha dit pian. Una pausa la s’è slungada intra de noi. “Cornelius g’ha afruntà inscì tant stress del lavurà ultimament. Quai volt me ​​desmentego püsee cuma l’è la pace.”

Quaicos in de la sò frase l’ha fad esità. “Tut va ben cun voialter dü?”

“Oh, va ben. Savet cuma l’è la gestiun media. Presiun custant.” Lee la rìdeva, ma el son pareva piscinin, trop strent.

“Quand penset de visitar?”

“Quand te vœret, dolz. Te lo se.”

G’hem parlà per des minut ancamò. Lee g’ha descrivü i sò student de la scœula publica de Denver, g’ha dit in detagli i sò prugett per el sò curtil de divisiun, e la navigava travers un territori de conversaziun sicür.

Quand che sem descunness, sun restà sedù a vardà el sul che piturava i montagn cun di sfumatur de naranz e viola. El caffè l’era diventà frècc, ma l’ho bevü indipendentement.

El me telefono l’ha sunà ancamò un’ura dopu.

“I me genitur han perdü la cà.”

Cornelio l’ha renunziad ai salud de costum. La sò vus la g’havea ün ton piatt e senza efet che duperava per i telefonad in di sò ufici in Colorado, che l’era anca mò vestì cun la camisa de laurà cun i manich rullad fin a i gomit, la cravatta scartada, e ul laptop che l’era lüs.

“Lür se trasferisen cun te per ün par de mes fin che truen ün olter post.”

La me man la s’è strenzüda involuntariamente sul bracciolo de la sedia. “Speta, attesa. Cornelius, g’ho apena cumprà chesta proprietà. L’è minga giüsta per mi da sul, e menu...”

“Per ün par de mes fin che truen quaicos de permanent,” l’ha ripetü mecanicament, come se l’era drè a recità di not preparad.

“Ho cumprà quest post chi apposta per viv da per mi. Ho investì tutt i mè risparmi per el pensiun in...”

“Dopu te duvevet restà a Denver,” l’ha intarumpì. “Venerdì matina. Te mando un messagg per l’ora de l’ariv.”

 

 

ver continúa en la página siguiente