Quand sunt ruvad al matrimoni de me fiö, lü l’è vegnü föra a saludam e l’ha dit, “Papà, t’ho minga invità. La familia la vegn chi, ma te fa pü part de la nostra. Va via.” G’ho surrì e g’ho rispost cun calma, “Va ben, fiœul... ma desmentega minga di cuntrulà el telefono.” Son partì. Quand g’ha cuntrulà el sò telefono...

“Me pias qui cos chi, papà, ma quel l’è stad ün capitul divers de la me vita,” l’ha dit senza vardam in di occ. “La familia de Penelope l’ha certe aspetative social, e francament, te se minga adatt a l’imagin che sem drè a costruì.”

La fras che parlava de minga entrà denter la faseva eco in del me cran come una campana de umiliasiün. Ho capì che l’eri stad scartà perché guidava ün camion e g’havevi minga el pedigree prestigiüs de la familia de Penelope.

“Per piasè, fa minga una scena e fa quest pusè dificil de quant l’è,” Wesley l’ha urtad cun ün sibil bas. “Partì incœu perchè g’he minga post per ti a chesti tavul.”

G’ho vardà e g’ho vist el bagaj che g’ho cressü da sul dopu che sò mam l’era scumparsa quand g’haveva ciinch an. Me regordi che l’avevi tegnü quand l’era stad bullizzad e che g’havea tirad su pusè fort in del dì che s’è lauread cun l’onor.

“Va ben, fiö,” a la fin g’ho sussurrà cun una calma che pareva ciapal de guardia. "Mi a capissi."

Wesley l’ha sbatüü i occ cun surpresa cuma se l’era preparad per una discusiun fort o per una suplica in lacrim che l’era mai rivà. “Va ben?” l’ha domandà cunt un tocch de suspet.

“Sì, l’è el tò dì e la tò scelta”, g’ho rispost mentre fasevi un pas indrè. “Ma Wesley, assicürates de cuntrulà el telefono in circa des minut.”

“Perché g’ho bisogn de fär inscì?” l’ha domandà mentre g’ho voltà la spala.

 

 

ver continúa en la página siguiente