La amante de mi marido llevó mi vestido Versace perdido al funeral de mi padre. Se sentó en la fila de la familia. Le tomó la mano a mi marido. «Prácticamente soy de la familia ahora», anunció. El abogado comenzó a leer el testamento: «A mi hija Diane, que me llamó ayer para hablarme de la infidelidad de su marido…» Mi marido palideció. La amante llovió.

I gigli de calla bianch g’havevan affundà l’isula de la cusina, luur fort profum impieniva l’aria cuma una grossa cuperta de pena che la se refüdava de levà sü. Ho scelt ün vestit negher perché ul negher l’era sicür, e me fidavi no di me man tremend cun quaicos de delicato o lüminus.

La Basilica de San Giuda ‘l ira fregia e silenziosa quand qe son entrad dent, un spazi cavernos plen de l’odor de la cera d’avi e de la preda antica. L’organ a pipa l’era gemò drè a ronzà una melodia bassa sotta el son muffà di banchi che se spustavan e di tussì tranquil.

I oxford levigà g’havevan un clic süi paviment de marmor quand la gent truvava i sò post, la magiur part di òmm cunt i coll sciolt e di dònn che se sfregavan i œucc cun la montatura rossa. Mio pà l’havea costruid una reputasiün in tutt el stat, e pareva che tutt i gent che havea vutà o battü l’eren vegnü a pagà el sò rispett.

Me son fermà in del retro del santuari sultant per ciapà el fià e fermà el mè cœur che correva. Innanz a la stanza, el sò cassett de mogano l’era sotta una grand disposiziun de orchidee bianch e iris blu.

El vescovo Montgomery l’era drè a parlà tranquillament cun el signur Sterling, el cümpagn de legg de mio pà e el sò cunfident püsee strècc per püsee de quarant ànn. La mia zia Bridget l’era ocupada a dirigià i ospit cun l’intensità de una dona che vedeva el caos come ün insult personal.

L’era tutt discunnes e strano, come se stessi vardand ün cinema sü la tragedia de quaidun olter mentre l’eri in de la linea. Poeu g’ho vist el me marì, Miles, sedü in de la prima fila indue la familia, ma lü l’era minga sedü da per lü.

La dòna che l’era strècc a sò fianc g’haveva sü el mè vestì de smeraldo, i cristai che ciapavan la lüs di vetrai de sora. Per ün mument lüungh e confus, el me cervel l’è semplicement minga bun de elaborà quel che l’eri drè a vedè quand lee la girava el coo in del corridoio.

Picc lampi de verd e d’or balavan sül retro de la banca davaant a lee cuma la lüs del sü. Mio pà el me burlava che ul vestì l’era inscì pien de vita che pudeva fa lüs in una stanza da per lü, e lì l’era, lüminant sü una oltra dona mentre lü l’era anca mò giamò a quai meter de distanza.

I me gang se muveven prima de pudem parlà föra de una scena, e i me calcagn han colpì el paviment de pedra cun una furia ritmica. “Audrey,” g’ho dit, ul nomm l’era come una ghiaia in de la gola quand sunt rivà in de la sò fila e g’ho vardad in bas. “Cosa diavol steet fasend chi?”

Audrey Vance la s’è girada vers de mi cun ün surris calm e praticad che faseva vegnì frècc el sàang subit. Lee l’era pusè de 20 ànn e laurava come collega junior in de l’azienda indue Miles l’era ün cümpagn senior.

L’ho incuntrada una quai volta in di feste, e lee la me ciamava semper “Diane” cun quel ton trop zucher che la gent dupera quand vüren sembrà educad senza interesàs. Lee la g’havea i cavei biond in de la stila perfetta, la cura de la pell custusa, e la g’havea l’abitudin de restà in del ufizzi de Miles pusè de quant dumandaven i affari.

ver continúa en la página siguiente