La amante de mi marido llevó mi vestido Versace perdido al funeral de mi padre. Se sentó en la fila de la familia. Le tomó la mano a mi marido. «Prácticamente soy de la familia ahora», anunció. El abogado comenzó a leer el testamento: «A mi hija Diane, que me llamó ayer para hablarme de la infidelidad de su marido…» Mi marido palideció. La amante llovió.

“Diane,” l’ha sussurrad pian, come se s’erum incuntrà in una galeria inveci de ün funeral. “Me dispias tant per la perdita de ün om inscì grand.”

Lee la g’havea la man pugiada sul bras de Miles, minga dumà ün toc casual ma una pressiün possessiva che la cuntava una sò storia. Mio marì a la fin l’ha vardad sü, e ul spavent derè di sò occ m’ha colpì cun la forza de ün colp fisico.

L’era no ün sguardo de confusiün o de surpresa al me ariv, ma la culpa cruda e nuda de ün om che finalmente l’era stad ciapad in ün angul. I mur de la basilica parevan pressà sü de mi e l’aria a l’impruvis g’haveva el gust de ram e de polvar vègia.

Tutt i sira che pasava in del ufizzi e tutt i fin de setemana che faseva el golf, l’havea cüminciad a ciapà el sò post in de la me ment come una serie de domino che cascaven giò. “Perché te g’he mett sü el me vestì, Audrey?” Ho domandà, la me vus l’era appena un susurro ma assée fort per atirà l’atenziun di banch che g’heren intorn.

Negun g’ha ufrì subit una rispòsta, che g’ha dà püsee chiareza de qual-sa-vöör scusa che pudevan avegh

L’ha spiegad el viagg de anniversario a Maui, indue l’è ruvad do dì tard e l’aumento impruvis de le riuniun del consiglio de “emergenza” in mezz a la nott. L’ha spiegad perché l’havea saltà l’ultima sesiün de chemioterapia de mio pà, e l’ha dit che l’era sepelì süta la presiün de una nœuva fusiün.

“Diana.” La mia zia Bridget l’è cumparsa al me gubito, cun l’odur de Chanel e una furia quieta che l’era pusè intimidant de la mia. L’era una dònna piscinina che g’haveva pasà i ültem quarant an a gestì i òmm dificil e i situaziun impusibil cunt una man ferma.

“El servizi l’è drèe a cumincià tra dü minut,” l’ha dit cunt una vus bassa e cumandant. “Sedite giò, e g’hemo de gestì chestu meschin cuma l’è giüst quand serem finì.”

“Gh’è no ün post per mi,” g’ho dit, cun el me cervel che se fissava sü quel detai piscinin perché l’imagin pusè grand l’era trop per gestì. “El me post l’è propri lì, indué l’è seduta lee.”

Bridget l’ha vardad Miles e pö Audrey, la sò espresiün l’era diventada fregia come el marmor sotta i pè. “Dopu pöden tutt e dü truà ün post in del sotterraneo,” l’ha sussurrà cun tanta ferocia.

ver continúa en la página siguiente